Das weisse Band de Michael Haneke | Alemanya, 2009 - 144min. B/N. VOSE QEn un petit poble al nord d’Alemanya, una comunitat viu al servei d’un baró propietari de les terres i sota una impecable doctrina protestant. Un dia, el doctor del poble pateix un accident quan un cable lligat entre dos arbres el fa caure del cavall i el deixa greument ferit. Ningú sap qui ha estat el culpable. A partir d’aquí, els fets tràgics no paren de succeïr-se en el si del poblet, cosa que fa augmentar les sospites i desconfiances per part de tothom. Ningú queda lliure, ni tan sols els nens, que són els qui més pateixen les estrictes normes d’educació.
Dijous 23 de setembre 21'30 H. Ateneu de Cerdanyola
(500) Days of Summer de Marc Webb | EUA, 2009 - 95 min. Color. VOSE Quan Summer (Zooey Deschanel) finalitza de forma inesperada la seva relació amb Tom (Joseph Gordon-Levitt), aquest intenta desesperadament esbrinar què ha succeït. Tom treballa de de manera insatisfactoria com a redactor de continguts per a targetes de felicitacions i a més és un romàntic incurable. Ara, Tom està disposat a repassar els 500 dies de relació que va viure amb la Summer per esbrinar quin va ser el moment just en el qual es va iniciar el descens de la relació. (500) días juntos adopta com a punt de vista l'imaginari del mascle respecte a l'amor i el sexe, investiga de quina manera la idea que els homes es fan de les dones no es correspon amb la realitat, i tot això a partir d'un jove obsessionat per El graduat i la música dels 80 que coneix una noia amb la qual compartirà una divertida relació sentimental. Som, doncs, davant la dissecció de les fantasies masculines pel que fa a les dones. I encara que l'exposició sigui una mica superficial, sacrifiqui la intensitat per les floritures del mecanisme narratiu, a la part final la pel·lícula agafa impuls i densitat, arrodoneix una reflexió sobre les relacions sentimentals que destaca el seu caràcter d'il·lusió i la necessitat de creure-hi. No som lluny de l'Allen d'Annie Hall, però ara les peces de jazz deixen pas a The Smiths i The Pixies. Tota una declaració d'intencions generacional.
Pranzo di ferragosto de Gianni Di Gregorio | França, 2008 - 75 min. Color. VOSE Film que es va endur tres Gianni, un romà del Trastevere, viu a la casa familiar amb la seva mare vídua. El dia abans de la festa de Ferragosto, l'administrador de la comunitat el sorprèn amb una proposta molt poc habitual: que aculli a la seva mare a casa seva durant els dos dies festius. A canvi, li oferix deduir-li els deutes que ha acumulat durant anys en les despeses de la comunitat. Gianni accepta, però poc després l'administrador es presenta no només amb la seva mare, sinó també amb la seva tieta. Tot es va embullant cada vegada més i poc després el seu amic i metge de capçalera, que ha d'estar de guàrdia a l'hospital, també li porta a la seva mare... Gianni, atabalat i sobrepassat pel xoc de personalitats de les quatre dones, es dedica heroicament a tenir-les contentes. El resultat és que una bocanada de vitalitat, de bogeria i de frescor envaeix la vella casa al centre de Roma.guardons en la 65 edició del fesrtival de Venècia.
Eden à l'Ouest de Constantin Costa-Gavras | França, 2009 - 110 min. Color. VOSE Després d'innombrables incidents i accidents, una escala al paradís i una estada a l'infern, el periple final d'un jove grec es desenvolupa a París, la ciutat que allotja els anhels més profunds en el somni més agitat dels viatgers. El film intenta recrear el camí, el viatge dels qui van creuar terres, oceans i mars d'uniformes a la recerca d'una llar. Gavras, que va deixar molts anys enrere la seva Grècia natal per adoptar la cultura francesa, rendeix un càlid homenatge als immigrants amb una pel·lícula molt personal.
Katyn d'Andrzej Wajda | França, 2007 - 115 min. Color. VOSE Katyn explica una història d'oficials polonesos assassinats per la NKVD (la policia secreta russa) a Katyn (Polònia) el 1940, durant la Segona Guerra Mundial. És un retrat de les dones que ignoraven el crim, que esperaven els seus marits, pares, fills i germans. Un film sobre una lluita invencible per a la veritat i la memòria. Després de la invasió nazi a Polònia, seguint l'ordre d'Stalin el 17 de setembre de 1939, també les unitats de l'Exèrcit Roig van entrar de forma il·lícita a terreny polonès. Consegüentment, tots els oficials polonesos es van trobar sota l'esclavitud soviètica. Anna (Maja Ostaszewska), l'esposa d'un capità del Regiment d'Uhlan, espera el seu marit i no acaba de creure's totes les proves que evidencien que ha estat assassinat pels russos. El silenci i la mentira sobre el crim trenquen el cor d'Agnieszka (Magdalena Cielecka), germana d'un pilot que va córrer la mateixa sort que els altres soldats polonesos. L'únic supervivent és Jerzy (Andrzej Chyra), amic del capità, que entra a formar part de l'Exèrcit del Poble Polonès. Com serà la vida d'aquelles dones que segueixen esperant els seus estimats després de la guerra, en un Estat Polonès dependent de la Rússia soviètica? Continuaran significant el mateix pàtria i llibertat per a aquells que han acceptat el nou sistema?
Le premier jour du reste de ta vie de Rémi Bezançon | França, 2008 - 114 min. Color. VOSE Exploració de cinc dies decisius a la vida d'un matrimoni i els seus tres fills, repartits al llarg de dotze anys. Cadascun dels dies del film correspon a un membre de la família, seguint els seus passos del matí a la nit. Un fill que marxa de la llar familiar; una adolescent a punt de perdre la viriginitat que entra en guerra amb la seva mare; al seu torn, en el llindar d'una crisi, a l'aproximar-se als 50 anys, un pare taxista que ja no li dirigeix la paraula a un dels seus fills, mentre que l'altre viu immers en les seves fantasies amoroses. Tras su brillante debut, en 2005, con Love Is in the Air (400.000 espectadores), Bezançon vuelve a ponerse tras la cámara, para contar una peculiar historia sobre la vida de una familia, contada durante cinco días; el día más importante de cada uno de los cinco miembros de la familia. "El objetivo era que, al cambiar de puntos de vista, no se olvidara nunca a los demás personajes", subraya el realizador. "Así he podido jugar con largas elipsis temporales y cada jornada tiene su propia lógica cinematográfica".
O ano em que meus pais saíram de férias de Cao Hamburger | Brasil, 2006 - 104 min. Color. VOSE El 1970, les preocupacions de Mauro, un nen de 12 anys, no tenen res a veure amb el règim militar que controla Brasil. El seu somni és veure a la selecció de futbol guanyar el seu tercer Mundial. De sobte, Mauro és separat dels seus pares i dut a viure a la comunitat de Bom Retiro, un districte de So Paulo on resideixen, sobretot, jueus i italians. El director brassileny Cao Hamburger volia donar una imatge del seu país natal diferent d'aquella que estem acostumats a veure als fulletons turístics. Per això va ambientar aquesta pel·lícula situada a la dècada dels setanta, en plena dictadura, en el barri jueu de Bom Retiro, al districte de de São Paulo. Allà és on els seus pares deixen, sense més explicacions, el preadolescent Mauro, que haurà d'aprendre a viure en aquest nou món mentre somnia veure jugar la selecció nacional de futbol.
El Secreto de sus Ojos de Juan José Camapanella | Argentina, 2009 - 126 min. Color Benjamín Expósito ha treballat tota la vida com a empleat en un Jutjat Penal. Ara acaba de jubilar-se, i per ocupar les seves hores lliures decideix escriure una novel.la. No es proposa imaginar una història inventada. No la necessita. Disposa, en el seu propi passat com a funcionari judicial, d'una història real commovedora i tràgica, de la qual ha estat testimoni privilegiat. Corre l'any 1974, i al seu Jutjat se li encomana la investigació sobre la violació i l'assassinat d'una dona bella i jove. Expósito assisteix a l'escena del crim, és testimoni de l'ultratge i la violència soferta per aquesta noia. Coneix Ricardo Morales, que s'ha casat amb ella poc temps abans i l'adora amb tota la seva ànima. Compadit en el seu dolor, Expósito intentarà ajudar-lo a trobar el culpable, encara que per això hagi de remar contra la maldestra inèrcia dels Tribunals i la Policia. Compta amb la inestimable col•laboració de Sandoval, un dels seus empleats i alhora el seu amic personal, que escapa als rutinaris límits de la seva existència emborratxant-se de tant en tant, fins a perdre la consciència. Compta també amb Irene, la seva cap immediata, la secretària del Jutjat, de la qual se sent profunda, secreta i inútilment enamorat.
Aruitemo, aruitemo d'Hirokazu Koreeda - Japó, 2008 - 108 min. Color VOSE.Tres generacions d'una família japonesa i les seves agredolces relacions. Com cada any, els fills visiten els pares ja molt grans per recordar la tràgica mort del fill gran, que va morir ofegat. Un film sobre l'obsessió per la mort, la vellesa, la família, les diferences generacionals, filmat amb una simplicitat que recorda a Ozu.
Milyang de Lee Chang-dong - Corea del Sud, 2007 - 142 min. Color VOSE.Shin-ae és una jove mare que acaba d'enviduar, i que decideix traslladar-se amb el seu fill petit, Jun, al poble natal del seu marit, Milyang (que es tradueix com 'sol secret'). L'adaptació al nou entorn no serà fàcil, sobretot per a Shin-ae, qui a més de sobreposar-se al provincianisme del lloc, aviat viurà un nou esdeveniment tràgic que la farà esfondrar-se. Secret Sunshine és el quart llargmetratge de Lee, un intens drama protagonitzat per Song Kang-ho i Jeon Do-yeon que gràcies al seu prodigiós treball en aquesta pel·lícula va aconseguir el premi a la millor actriu al Festival de Cannes l'any 2007.