Cicle de Cinema polític

El contingut d’aquest cicle el formen tres films ben diversos: una pel·lícula nord-americana de ficció, un documental social canadenc sobre Argentina i una insòlita pel·lícula palestiniana que, gairebé de forma incomprensible, ha arribat a ser finalista dels Oscar d’aquest any (la qual cosa no podíem saber quan la vàrem seleccionar per aquest cicle).

23 de març Silevr City
de John Sayles
Un dels grans noms del cinema independent i del compromís sociopolític, és una sàtira política ambientada a Colorado, on la trama comença a desenvolupar-se en un acte promocional de la campanya electoral d’un aspirant a Governador. Director molt estimat per aquest cineclub, de qui hem passat tota la seva filmografia estrenada aquí, torna a fer una aposta pels dissidents d’un imperi cada cop més inhabitable, continuant la saga dels Huston o dels Peckinpah.

30 de març La toma
de Ary Lewis i Naomi Klein
La cèlebre escriptora de No Logo o L’Informe Lugano, es un documental rodat a l’Argentina posterior a la crisi econòmica i política que esclata a finals del 2001. El film es converteix en una denúncia de la globalització a través de l’ocupació d’una fàbrica del metall pels seus treballadors metal·lúrgics, on es reivindica la força encara actual de la classe treballadora, com les diverses contradiccions que comporten les seves accions.

06 d’abril Paradise now
de Hany Abu-Assad

Film rodat a Nablús, vol endinsar-se en les circumstàncies de moltes de les persones que viuen en la desesperació i explicar quines son les raons que els hi porta a enfrontar-se al que consideren legítimament una ocupació. La pel·lícula explica les 24 hores de dos militants palestinians escollits per a un atemptat suïcida. Una reflexió sobre que porta a les persones a convertir-se en bombes humanes. Tant sols lamentar que quan vàrem programar aquest cicle desconeixíem l’excel·lent pel·lícula de Spielberg, Munich, que representa un contrapunt idoni per a fer una reflexió conjunta.

En resum, en primer lloc una visió de com s’organitza la convivència i els interessos individuals i col·lectius en el primer mon, desprès si es pot fer alguna cosa en una societat en crisi per, finalment, entendre com es viu en una societat indefinidament violenta.

23 de març Silevr City, de John Sayles
30 de març La toma, de Ary Lewis i Naomi Klein
06 d’abril Paradise now, de Hany Abu-Assad

Cicle protagonista la dona

Amb aquest cicle el Xisc proposa una reflexió costumista sobre les relacions entre homes i dones en un mitjà urbà. Dones que no se senten satisfetes amb la seva vida actual, que reflecteixen situacions que es viuen a la nostra societat, busquen una felicitat que no tenen i necessiten canviar aquesta situació.

2 de març, Carolina,
de Marleen Gorris, EEUU/Alemanya, 2003, 95’


Carolina viu marcada per la seva excèntrica família, dues gemanes menors immadures, una àvia mig sonada, un pare irresponsable i massa aficionat a la beguda, una tieta en llibertat condicional... Carolina ha tingut sempre el recolçament del seu amic i veí Albert, secretament enamorat d’ella, però segueix buscant al seu home ideal.

9 de març ¿Por qué las mujeres siempre queremos más?,
de Cécile Telerman, Bèlgica/França, 2005, 105’


Juliette, Florence i Marie són amigues des de la infància. Marie és metgessa i exerceix la seva professió en un hospital públic. Porta vuit anys casada amb Pierre, un artista sincer, carinyós i divertit. Florence està casada amb Julien, un empresari voluntariós i ferm amb el que té un fill, Ludovic. Apocada i temorosa, fa anys que treballa de redactora en una agència de publicitat i Juliette és advocada, però mai té diners. Ni aconsegueix que els seus clients la paguin, ni troba un home que l’estimi. Les tres aconsegueixen robar uns moments per veure’s i parlar sense embuts.

16 de març, Como una imagen,
d’Agnès Jaoui, França/Itàlia, 2004, 110’


Aquesta és la història de Lolita Cassard, una jove de 20 anys enfadada amb el món per no assemblar-se a les noies que surten a les revistes o a la seva estilitzada madrastra. Un home, Etienne que no es fixa massa en la gent perquè passa massa temps pendent d’ell mateix. Un escriptor, Pierre, que no creu en res i que per tant no creu que pugui arribar a ser famós, i una professora de cant, Sylvia, que creu en el seu marit i en el talent que aquest té, però que dubta del seu propi i del de la seva alumna Lolita. És la història d’éssers humans que saben perfectament que farien en el lloc d’una altra persona però que no ho fan gaire bé quan els toca a ells.