2 de Novembre - Veinte años no es nada

Veinte Años No Es Nada

de Joaquim Jordà, Espanya 2005. Pel.lícula documental que reconstrueix la història de casa nostra els últims 25 anys a través de les persones que van viure l'experiència autogestionària a l'empresa Numax a finals dels setanta. Una pel·lícula inscrita en el període de la trancisió, presa com a model per canviar de règim polític sense variar el model social ni l'ecnòmic. En el seu dia, Jordà ja va presentar el documental "Numax presenta", quan l'empresa va tancar les seves portes. I ara, més de dues dècades després, recupera aquelles imatges i en busca de noves.

Dijous 2 de novembre - 21'30 Ateneu
Descarregar Fitxa

26 d'Octubre - Un franco, 14 pesetas

Un Franco, 14 Pesetas
de Carlos Iglesias, Espanya 2006

Espanya, 1960. Dos amics, Martín (Carlos Iglesias) i Marcos (Javier Gutiérrez), decideixen marxar cap a Suïssa a la recerca de treball. Deixen a les seves famílies a Espanya i emprenen un viatge cap a una nova vida a l'Europa del progrés i les llibertats. Allà descobriran una mentalitat molt diferent a la que haurien d'adaptarse, treballant com mecànics en una fàbrica i vivint en un petit poble industrial. Amb l'arribada de Pilar (Nieve de Medina), la dona de Martín, amb el seu fill Pablo (Iván Martín), i de Mª Carmen (Ángela del Salto), la xicota de Marcos, se'ls acaba la vida d'homes solters que duien en un país amb tanta llibertat. El treball segueix sent el dia a dia de Martín i Pilar, mentre el petit Pablo comença a anar al col·legi i a integrarse. Amb la mort del pare de Martín, es plantegen que el que havien anat a buscar ja ho han aconseguit i és hora de tornar. Però, per la seva sorpresa, serà més difícil la tornada que l'anada.

Dijous 26 d'octubre - 21'30 Ateneu
Descarregar Fitxa

19 d'Octubre - The last walt

El Último Vals (The Last Waltz)
de Martin Scorsese, EUA 1978

El Dia d’acció de Gràcies de l’any 1976, el grup de rock The Band va oferir el seu concert de comiat al famós teatre Winterland Arena de San Francisco. Gran part dels intèrprets mítics dels 60 i 70 van fer acte de presència (Eric Clapton, Neil Diamond, Bob Dylan, Emmylou Harris, Van Morrison, Ringo Starr, Neil Young...) Martin Scorsese, amic del guitarrista Robert Robertson, va donar forma de pel·lícula documental a aquest concert. La pel·lícula fou estrenada l’any 1978 i la crítica la va considerar, de forma gairebé unànime, com el treball que marcaria l’abans i el desprès d’aquest tipus de filmacions. Avui, trenta anys després, "The Last Waltz" resisteix qualsevol comparació i permet gaudir d’un moment únic en la història de la música popular contemporània a Occident, un dels més importants concerts que mai s’han realitzat.

Dijous 19 d'octubre - 21'30 Ateneu
Descarregar Fitxa

5 d'Octubre - En la cuerda floja

El La Cuerda Floja (Walk the line)
de James Mangold, EUA 2005

La història comença a l'Arkansas de l'era de la Gran Depressió, quan la pel·lícula indaga els orígens del so de Johnny Cash (Joaquin Phoenix), que es remunten als seus començaments com a fill d'un parcer; passant després per les seves salvatges gires amb els pioners del rock and roll : Elvis Presley, Carl Perkins, Roy Orbison, Jerry Lee Lewis i Waylon Jennings; i culmina amb el seu inoblidable concert de 1968 a la presó de Folsom. Cash es va convertir en l'artista més popular del moment, i va vendre fins i tot més que els Beatles. En la cuerda floja explica el naixement d'un nou tipus de cantant americà que ha de vèncer episodis d'una ira brutal, els estralls de l'addicció i les temptacions de la fama, per descobrir la veu que faria d'ell un heroi per a generacions de seguidors. Aquests primers anys contenen els temes que impregnen la música i l'estil minimalista de Cash: la mort, l'amor, la traïció, el pecat, l'esperança i la fe.

Dijous 5 d'octubre - 21'30 Ateneu
Descarregar Fitxa

28 de Setembre - Cosas que nunca te dije

Cosas Que Nunca Te Dije
d'Isabel Coixet, Espanya 1996

Don ven cases en una empresa del seu pare i dedica el seu temps lliure a contestar trucades telefòniques en una mena de treball voluntari d'ajut. Ann treballa en una tenda de fotografia i vídeo. El seu nuvi és un periodista que ha anat com corresponsal a l'Europa de l'Est. Ann li envia cintes de vídeos en les que li explica algunes "coses que no et vaig dir mai". Es creuen les vides de Don i Ann i les seves vides canvien...

Dijous 28 de setembre - 21'30 Ateneu
Descarregar Fitxa

21 de Setembre - Mi vida sin mí

Mi Vida Sin Mí
d'Isabel Coixet, Espanya 2002

Ann té vint-i-tres anys, dues filles, un marit que es passa més temps aturat que treballant, una mare que odia el món, un pare que porta deu anys a la presó i un treball com a netejadora nocturna d’una universitat. A més, viu en una caravana situada al jardí de casa la seva mare, a les afores de Vancouver. Aquesta existència gris canvia completament després d’un rutinari reconeixement mèdic.

Dijous 21 de setembre - 21'30 Ateneu

No deixeu de visitar la pàgina web de la pel·lícula
www.mividasinmi.com

14 de Setembre - La vida secreta de las palabras

La Vida Secreta de las Palabras
d'Isabel Coixet, Espanya 2005

Hanna (Sarah Polley) és una dona de trenta anys, hermètica i misteriosa. Duu una existència monòtona i solitària, treballant en una factoria tèxtil, que es veu forçada pel gerent a prendre vacances en un petit poble costaner enfront d'una plataforma petrolífera. L'atzar la duu a passar uns dies en la plataforma, cuidant d'un home, Josef (Tim Robbins) que ha sofert una sèrie de cremades que l'han deixat cec temporalment. A més de Josef, en la plataforma hi treballen Dimitri, un home solitari d'origen rus amb un estrany sentit de l'humor, Simón (Javier Cámara), un cuiner espanyol que mata l'avorriment creant sopars temàtics per als membres de la plataforma, Martín, un enginyer idealista i apassionat del mar, Liam i Scott, una parella d'anglesos una mica bruts, però bona gent. En la plataforma han passat coses de les quals ningú vol parlar, però que desencadenen tot el que passa posteriorment.

Dijous 14 de setembre - 21'30 Ateneu

No deixeu de visitar la pàgina web de la pel·lícula www.lavidasecretadelaspalabras.com

Cicle Cinema Espanyol

Seguim amb un altre cicle, en aquest cas, de cinema espanyol, on la temàtica és la gent i vides de barri, del dia a dia, amb alegries i tristeses, i com es desenvolupen les relacions entre ells.

- 8 de juny -
7 Vírgenes
de Alberto Rodríguez, Espanya, 2005

Un estiu en un barri obrer i marginal d’una ciutat del sud. Tano un adolescent que cumpleix condemna en un centre de reforma, reb un permís especial de 48 hores per assistir al casament del seu germà Santacana. Durant el temps que dura el permís, Tano es retroba amb el seu millor amic, Richi, i es llança a viure aquestes hores amb el propòsit de divertir-se, fer tot el que li estava prohibit en el centre: s’emborratxa, es droga, roba, estima i fonamentalment, torna a la vida. Se sent lliure i exerceix aquesta llibertat amb tota la força i l’atreviment de l’adolescència. Però a mesura que passa el temps fora del centre, Tano també assisteix a l’enfonsament de tots els seus referents: el barri transformat; la família, l’amor, i l’amistat. Més enllà d’un permís de 48 hores, la llibertat de Tano es converteix en un viatge imposat cap a la maduresa.

No deixeu de visitar la pàgina web de la pel·lícula www.7vírgenes.com. Molt recomanable!

- 15 de juny -
Tapas
de José corbacho i Juan Cruz, Espanya, 2005

Cinc històries s’entrecreuen en un barri de la gran ciutat. Cinc mons units en el dia a dia, amb el bar, les botigues i el mercat com a punt neuràlgic, i que ens mostren les seves inquietuds, pors, esperances i somnis. La por a la malaltia o a la soledat de Mariano i Conchi, dos jubilats del barri, l’esperança i tristesa de Raquel, dona de mitjana edat que viu el seu amor via internet, la incertesa del futur de César i Opo, dos joves que treballen en el supermercat del barri i que preparen les seves vacances o el descobriment per part de Lolo que hi ha alguna cosa més que el seu bar, a través de la seva relació amb Mao, el seu nou cuiner, ens porta a través de la vida d’un barri de treballadors amb un guió ple de tendresa, comèdia i amargor.

Cicle Adoptar Nounats

25 de maig
La casa de los babys
de John Sayles (USA – Mèxic, 2003)
La casa de los babys és la història de sis dones nord-americanes es troben en una de les situacions emocionalment més importants de les seves vides: totes es troben esperant el moment que se'ls va a fer lliurament d'un bebé en adopció. Allotjades en un exòtic motel sud-americà regentat per la simpàtica senyora Muñoz, esperen ansioses que la burocràcia local gestioni les seves peticions d'adopció per a uns nounats d'un orfenat local. A mesura que transcorren les setmanes, elles van tenint temps de compartir l'angoixa i l'esperança que els produeix el seu aclaparant desig de tenir un fill

1 de juny
La pequeña Lola
de Bertrand Tavernier (França)

La petita Lola és el relat del desig de tenir un nen d’una jove parella, Pierre i Géraldine, que els du a emprendre un viatge iniciàtic a l'altra part del món, a un país castigat per la història: Cambotja. Per a ells, s'inicia una aventura esgotadora i extraordinària: ronda de visites a orfenats, enfrontament amb les autoritats franceses i cambotjanes, amenaces de traficants. Sense oblidar la desconfiança i l'enveja, encara que també l'ajuda mútua de la petita comunitat de futurs pares adoptius que l'atzar ha reunit. A través d'aquesta peregrinació, la parella s'enfronta a les seves pròpies pors, als seus egoismes. La parella s'estripa, es reconstrueix i surt transformada per a sempre.

La casa de los babys, el 25 de maig.
La pequeña Lola, 1 de juny.

Cicle Les relacions humanes

A través d’aquest cicle anem veient com les relacions humanes són canviants, com algunes relacions d’anar malament, milloren, d’altres semblen bones, però en el fons s’amaguen o s’amaguen els problemes, i que per raons variades els implicats de vegades han de seguir camins diferents. Ens mostraran la fragilitat sentimental de la parella i com es passa del drama a la comèdia i viceversa i això induirà a la complicitat del públic.

4 de maig Las llaves de la casa,
de Gianni Amelio, Itàlia/França/Alemanya, 2004, 105’
Víctima d’un part traumàtic, Paolo té una minusvàlua física i mental, i ha de viatjar a un hospital especial a Berlín. Gianni que l’acompanya amb l’esperança de conèixer al fill que un cop va abandonar, es topa amb Nicole, una dona de caràcter que ha dedicat la seva vida completament a la cura de la seva filla, també discapacitada. A través de les seves converses, Nicole ajuda a Gianni a superar la culpa d’haver abandonat a Paolo. Aquesta epifania desemboca en una inesperada i fràgil felicitat entre pare i fill, que acabaran descobrint-se l’un a l’altre en un lloc lluny de casa.

11 de maig, En la ciudad,
de Gianni Amello, Itàlia/França, 2003, 110’
És la història d’un grup d’amics a Barcelona, un conjunt de personatges propis de la gran ciutat. Històries còmiques i dramàtiques sobre les seves relacions, els seus valors, infidelitats, mentides i desitjos secrets. Com bons amics, es veuen gairebé a diari. Però darrera d’aquesta façana de quotidianeïtat segueixen mantenint part de les seves vides ocultes. Només els espectadors seran testimonis de tot.

18 de maig, Melinda y Melinda,
de Woody Allen, USA 2004, 102’
Melinda y Melinda, barrreja la comèdia romàntica i el drama. L’acció té lloc a Manhattan i relata la vida de parelles en crisis, tracta de la fragilitat de l’amor, la infidelitat dins del matrimoni, el romanç sofisticat, la incapacitat de comunicació, dubtes existencials, sentiments de culpa, té moments de gran càrrega dramàtica amb fantàstics diàlegs còmics.

4 de maig Las llaves de la casa
11 de maig En la ciudad
18 de maig Melinda y Melinda

Cicle cinema Professionals del Sexe

Quan ens vàrem plantejar aquest cicle, la nostra idea va ser voler tractar un tema de tanta sensibilitat social desde dos punts de vista tant diferents, com el d’una perspectiva europea i una altra tant diferent com la cultura coreana. Totes dues són unes excel·lents pel·lícules on la violencia no explícita està present en cadascuna de forma ben diferent.

20 d’abril Samaria ( Samaritan gils) de Kim Ki – Duk Corea del Sud 2004. 95’

Kim ki –Duk és un director amb una filmografia extensa però no exenta de polèmica. El gust per a cada una de les seves pel·lícules sempre és un risc, però del què no hi ha cap dubte és que les seves pel·lícules són impredecibles i desbordants d’idees. El seu cinema té la capacitat d’explicar petites històries on les paraules perden sentit, històries que en un altre context resultarien irrisòries o imposibles però que la radicalitat del coreà converteix en sensibles i poderosament hipnotitzadores.

Yeo- jin ( Kwak Ji – min) encara no ha fet vint anys i viu amb el seu pare. La seva millor amiga, Jae-young ( Seo Min-jeong) es dedica a la prostitució. Yeo –jin és quelcom com la seva màneger ja que li controla els seus clients. Quan el seu pare ho descubreix ha de lluitar entre l’amor que sent per ella, i l’aceptació de què s’ha fet gran.

27 d’abril, Princesas de Fernando León de Aranoa Espanya 2005 117’ Color.

Fernando León de Aranoa va entrar en la indústria del cinema per la porta gran. Ja la seva primera pel·lícula “Familia”, va ser gardonada amb el Goya a la millor direcció, entre d’altres “Los lunes al Sol” va obtindre la Concha de Oro del Festival de San Sebastián i més tard va arrassar amb els Goya d’aquell any.

Princesas, la seva darrera pel·lícula planteja la història de dues dones, dues prostitutes, dues princesas. Una es diu Caye, l’altra Zulema, una princesa desterrada, que cada dia viu l’exili forçòs de la desesperació. Quan es coneixen estan en llocs diferents, gairebé enfrontats, però no traguen a entendre que encara que a certa distància , les dues caminen en la corda fluixa. De la seva complicitat neix aquesta història.

Organitza cineclub xiscnèfils amb el suport de l’Ajuntament de Cerdanyola

20 d’abril, Samaria ( Samaritan gils) de Kim Ki – Duk

27 d’abril, Princesas de Fernando León de Aranoa