Ara fem un conjunt de dues mostres de cinema documental ben divers, però amb un nexe comú: la recreació de dos esdeveniments socials que han marcat una història, una en el pla local, barcelonina, d’altra en un pla nacional, xilena.
Començarem amb De nens, de Joaquim Jordà, cineasta català que no és el primer cop que aborda aquest tractament cinematogràfic; només cal recordar que una de les seves primeres immersions com a director va ser el recull d’una lluita obrera: “Numax en lucha”, desprès vindrien “Mones com la Becky” i d’altres. És aquesta una obra molt dura, basada en fets reals, que parteix de la situació del que va ser conegut com el “Cas de pederastia del Raval”. Basant-se en els plantejaments de n’Arcadi Espada, periodista que denuncià la manipulació d’aquest afer, Jordà aconsegueix l’autorització per a filmar el judici i amb aquestes imatges construeix de nou un rigorós anàlisis social. De nens alterna un estudi sobre la pederastia, una valoració del forçat dels canvis urbanístics en la Barcelona de canvi de segle, una anàlisis de l“anàlisis” periodístic d’un tema “escandalós” y , last but not least , una descripció del sistema judicial vigent. Ens trobem, doncs, davant una obra seriosa, profunda i polièdrica que burxa i va més enllà del que ens presenten com a aparent realitat.
El director Patricio Guzmán reflexa constantment la convulsa historia del seu país, Xile. Obres seves han estat “La batalla de Chile”, “En nombre de Dios”, “El caso Pinochet” o “La memoria obstinada”. Un país sense cinema documental es com una família sense àlbum de fotografies: una memòria buida, acostuma a dir. Ara presentem Salvador Allende, film del 2004, una pel·lícula on l’autor torna a reflexionar sobre un fet que mai ha deixat d’obsessionar-lo: el fracàs de la pacífica revolució xilena. El cineasta creu que el documental, al treballar amb la realitat, es un suport mes eficient per a abordar la memòria. Ho afirma pensant que en el seu país la memòria col·lectiva segueix adormida, dominada pels sectors que impulsaren el cop d’Estat contra Allende amb el recolzament d’Estats Units. També Guzmán pensa que el passat que es vol recordar no es tant sols de dolor, sinó que contempla d’altres facetes de la vida democràtica del país. Por tot això, considera –i nosaltres compartim aquesta consideració- que Salvador Allende es mes que una mirada a la biografia de l’heroic i malaurat president, llançada des del present.
21 d’abril De nens, de Joaquim Jordà
28 d’abril Salvador Allende, de Patricio Guzmán