François Truffaut (1932-1984) pràcticament va definir els cine francès de la seva era i va ser un dels fundadors de la Nouvelle Vague, que va dominar la indústria del cine a finals dels anys 50. Si hi ha un fet evident és que la seva vida és present en les seves pel·lícules, així, en L’enfant sauvage, trobem el rastre d’una infància dura i difícil. S’ha dit que Truffaut és un dels millors retratistes de la infància humana; ell mateix va dir que no es cansava de rodar amb nens. Queda sobre la taula tema sempre vigent del valor de l’educació, de la marginalitat, de la civilització i de la cultura...
D’altra banda, Fellini és el representant del neorrealisme, tot i que les seves pel·lícules mai van perdre l’accent poètic. Mica en mica se’n va anar apartant, en una barreja de fantasia amb realitat subjectiva, més propera al surrealisme que al neorrealisme dels seus inicis. El seu és un univers molt personal, amb fonts autobiogràfiques, un estil molt lliure arrelat en la crítica social, la sátira, l’estètica del circ i la imaginació surrealista (Amarcord, per exemple). Original.
Convé, de tant en tant, no perdre de vista els orígens.
L’ENFANT SAUVAGE ( El petit salvatge), de François Truffaut.
França 1970
19 de maig
Onze anys després de Els quatre-cents cops, Truffaut torna a centrar la seva història entorn a un noi problemàtic, aquest cop per raons d’incultura. El dr. Jean Itard es fa càrrec d’un noiet d’uns 12 anys que ha estat trobat als boscos d’Aveyron nu i sense parla. El doctor aconsegueix que l’hi confiïn, el porta a casa seva i comença la seva educació, fins que aconsegueix civilitzar-lo. Al cap d’un temps el noiet es troba perdut entre el desig de recuperar la vida salvatge i la seva nova vida amb el seu protector.
Truffaut adequa una història real a la seva sensibilitat I en fa un discurs a favor del poder redemptor de l’educació i la cultura, dos valors sempre presents al llarg de la seva filmografia.
ROMA, de Federico Fellini.
Italia/França, 1972
26 de maig
26 de maig
Arran de la construcció del metro a Roma, les màquines descobreixen una vella casa enterrada, a les parets de la qual hi ha uns frescos. Una de les pintures representa una vella dama aristocràtica romana que organitza a casa seva unes desfilades de moda molt originals: és la moda de l’església. La pel.lícula fa un recorregut pels prostíbuls de l’època i els espectacles de la nit romana. Poc després és Fellini qui recorda els seus anys d’escolar... Fellini passa sense esforç ni transició de la sátira a la nostàlgia, del truculent al lirisme.
19 de maig L’ENFANT SAUVAGE ( El petit salvatge), de François Truffaut.
26 de maig ROMA, de Federico Fellini.