Cicle Qui dona més pel cinema ?

Des que va començar el 2005, el XISC ha projectat moltes pel·lícules que teníem com a protagonista la dona, des de diferents vessants i cultures. Els xiscnèfils no volem marxar de vacances sense tancar el cercle i dedicar un cicle a aquelles dones que expliquen històries des de darrera les càmeres. Esperem i confiem que sigui del vostre agrat...

Dos años después (Les glaneurs et la glaneuse...deux ans après), d’Agnès Varda, França,2002, 63m.
2 de juny 2005,


Dos anys després de "Los espigadores y la espigadora", de l’efecte que va suposar i de les reaccions que va suscitar, Agnès Varda retorna per examinar de nou als personatges i els llocs que ens va descobrir per conèixer què ha passat amb ells i què ha canviat en les seves vides des de llavors.
En 2000, la directora va plantejar una apologia del reciclatge i l’aprofitament de les deixalles, alhora que criticava durament el malbaratament de les societats opulentes.
La quasi bé octogenària cineasta completa aquelles reflexions en el breu documental Dos años después, elaborada partir dels premis, les cartes i els regals que Agnès Varda va rebre amb motiu de la seva anterior pel·lícula. Alhora, la directora francesa desenvolupa una reflexió sobre el cinema com a reflex de la realitat i detonant de canvis socials.
Tot això, embolicat amb una eclèctica banda sonora, amb ritmes de tot gènere, inclòs un curiós rap dels espigoladors.



La feria de la vanidades (Vanity fair) de Mira Nair,
EEUU i Regne Unit 2004, 137m.
9 de juny 2005


La filla d’un paupèrrim artista anglès u d’una corista francesa es queda orfa. Inclòs quan era petita, anhelava una vida més glamorosa. Quan surt de l’Acadèmia de la Srta. Pinkerton a Chiswick, Becky està decidida a conquistar la societat anglesa a qualsevol preu. Per aconseguir-ho, utilitza el seu enginy, astúcia i sensualitat mentre trepa per l’escala social de principis del segle XIX.
La directora ens ofereix la seva interpretació de la novel·la clàssica. Criada a la Índia, entén l’autor William M. Thackeray (que va passar la seva infantesa a Calcuta). Aquesta connexió totalment fortuïta és alhora creativa i molt personal. La nova versió fílmica es pregunta fins a quin punt van influir les cultures d’ultramar a Anglaterra.



Lost in translation, de Sofia Coppola,
EEUU i Japó 2003,105m.
16 de juny 2005

Un actor de cine de Hollywood arriba a Tokio per participar en una campanya de promoció d’una marca de Whisky, deixant als EEU la seva parella i fills. En el seu allotjament coincidirà amb una jove que acompanya al seu marit, fotògraf, a la capital japonesa. Tots dos no dormen per la nits i senten un fort desarrelament emocional amb les seves parelles.
La seva directora ens trasllada a un Tokio hiperpoblat i ultramodern, i a la trobada en la gran ciutat japonesa amb dos personatges de diferent condició i generació, vinculats pel sentiment de la soledat, de la insatisfacció, de la pèrdua i del desconcert de les seves vides, tant a nivell professional com personal.
Lost in tanslation és un viatge més per la consciència humana que ens demostra, que malgrat trobar-nos incompresos, sempre haurà algú que comparteix aquest mateix dilema però el mateix destí.



02 de juny Dos años después d’Agnès Varda
09 de juny La feria de las vanidades de Mira Nair
16 de juny Lost intranslation de Sofia Coppola