2 de març, Carolina,
de Marleen Gorris, EEUU/Alemanya, 2003, 95’
Carolina viu marcada per la seva excèntrica família, dues gemanes menors immadures, una àvia mig sonada, un pare irresponsable i massa aficionat a la beguda, una tieta en llibertat condicional... Carolina ha tingut sempre el recolçament del seu amic i veí Albert, secretament enamorat d’ella, però segueix buscant al seu home ideal.
9 de març ¿Por qué las mujeres siempre queremos más?,
de Cécile Telerman, Bèlgica/França, 2005, 105’
Juliette, Florence i Marie són amigues des de la infància. Marie és metgessa i exerceix la seva professió en un hospital públic. Porta vuit anys casada amb Pierre, un artista sincer, carinyós i divertit. Florence està casada amb Julien, un empresari voluntariós i ferm amb el que té un fill, Ludovic. Apocada i temorosa, fa anys que treballa de redactora en una agència de publicitat i Juliette és advocada, però mai té diners. Ni aconsegueix que els seus clients la paguin, ni troba un home que l’estimi. Les tres aconsegueixen robar uns moments per veure’s i parlar sense embuts.
16 de març, Como una imagen,
d’Agnès Jaoui, França/Itàlia, 2004, 110’
Aquesta és la història de Lolita Cassard, una jove de 20 anys enfadada amb el món per no assemblar-se a les noies que surten a les revistes o a la seva estilitzada madrastra. Un home, Etienne que no es fixa massa en la gent perquè passa massa temps pendent d’ell mateix. Un escriptor, Pierre, que no creu en res i que per tant no creu que pugui arribar a ser famós, i una professora de cant, Sylvia, que creu en el seu marit i en el talent que aquest té, però que dubta del seu propi i del de la seva alumna Lolita. És la història d’éssers humans que saben perfectament que farien en el lloc d’una altra persona però que no ho fan gaire bé quan els toca a ells.