El contingut d’aquest cicle el formen tres films ben diversos: una pel·lícula nord-americana de ficció, un documental social canadenc sobre Argentina i una insòlita pel·lícula palestiniana que, gairebé de forma incomprensible, ha arribat a ser finalista dels Oscar d’aquest any (la qual cosa no podíem saber quan la vàrem seleccionar per aquest cicle).
23 de març Silevr City
de John Sayles
Un dels grans noms del cinema independent i del compromís sociopolític, és una sàtira política ambientada a Colorado, on la trama comença a desenvolupar-se en un acte promocional de la campanya electoral d’un aspirant a Governador. Director molt estimat per aquest cineclub, de qui hem passat tota la seva filmografia estrenada aquí, torna a fer una aposta pels dissidents d’un imperi cada cop més inhabitable, continuant la saga dels Huston o dels Peckinpah.
30 de març La toma
de Ary Lewis i Naomi Klein
La cèlebre escriptora de No Logo o L’Informe Lugano, es un documental rodat a l’Argentina posterior a la crisi econòmica i política que esclata a finals del 2001. El film es converteix en una denúncia de la globalització a través de l’ocupació d’una fàbrica del metall pels seus treballadors metal·lúrgics, on es reivindica la força encara actual de la classe treballadora, com les diverses contradiccions que comporten les seves accions.
06 d’abril Paradise now
de Hany Abu-Assad
Film rodat a Nablús, vol endinsar-se en les circumstàncies de moltes de les persones que viuen en la desesperació i explicar quines son les raons que els hi porta a enfrontar-se al que consideren legítimament una ocupació. La pel·lícula explica les 24 hores de dos militants palestinians escollits per a un atemptat suïcida. Una reflexió sobre que porta a les persones a convertir-se en bombes humanes. Tant sols lamentar que quan vàrem programar aquest cicle desconeixíem l’excel·lent pel·lícula de Spielberg, Munich, que representa un contrapunt idoni per a fer una reflexió conjunta.
En resum, en primer lloc una visió de com s’organitza la convivència i els interessos individuals i col·lectius en el primer mon, desprès si es pot fer alguna cosa en una societat en crisi per, finalment, entendre com es viu en una societat indefinidament violenta.
23 de març Silevr City, de John Sayles
30 de març La toma, de Ary Lewis i Naomi Klein
06 d’abril Paradise now, de Hany Abu-Assad
Cicle protagonista la dona
Amb aquest cicle el Xisc proposa una reflexió costumista sobre les relacions entre homes i dones en un mitjà urbà. Dones que no se senten satisfetes amb la seva vida actual, que reflecteixen situacions que es viuen a la nostra societat, busquen una felicitat que no tenen i necessiten canviar aquesta situació.
2 de març, Carolina,
de Marleen Gorris, EEUU/Alemanya, 2003, 95’
Carolina viu marcada per la seva excèntrica família, dues gemanes menors immadures, una àvia mig sonada, un pare irresponsable i massa aficionat a la beguda, una tieta en llibertat condicional... Carolina ha tingut sempre el recolçament del seu amic i veí Albert, secretament enamorat d’ella, però segueix buscant al seu home ideal.
9 de març ¿Por qué las mujeres siempre queremos más?,
de Cécile Telerman, Bèlgica/França, 2005, 105’
Juliette, Florence i Marie són amigues des de la infància. Marie és metgessa i exerceix la seva professió en un hospital públic. Porta vuit anys casada amb Pierre, un artista sincer, carinyós i divertit. Florence està casada amb Julien, un empresari voluntariós i ferm amb el que té un fill, Ludovic. Apocada i temorosa, fa anys que treballa de redactora en una agència de publicitat i Juliette és advocada, però mai té diners. Ni aconsegueix que els seus clients la paguin, ni troba un home que l’estimi. Les tres aconsegueixen robar uns moments per veure’s i parlar sense embuts.
16 de març, Como una imagen,
d’Agnès Jaoui, França/Itàlia, 2004, 110’
Aquesta és la història de Lolita Cassard, una jove de 20 anys enfadada amb el món per no assemblar-se a les noies que surten a les revistes o a la seva estilitzada madrastra. Un home, Etienne que no es fixa massa en la gent perquè passa massa temps pendent d’ell mateix. Un escriptor, Pierre, que no creu en res i que per tant no creu que pugui arribar a ser famós, i una professora de cant, Sylvia, que creu en el seu marit i en el talent que aquest té, però que dubta del seu propi i del de la seva alumna Lolita. És la història d’éssers humans que saben perfectament que farien en el lloc d’una altra persona però que no ho fan gaire bé quan els toca a ells.
2 de març, Carolina,
de Marleen Gorris, EEUU/Alemanya, 2003, 95’
Carolina viu marcada per la seva excèntrica família, dues gemanes menors immadures, una àvia mig sonada, un pare irresponsable i massa aficionat a la beguda, una tieta en llibertat condicional... Carolina ha tingut sempre el recolçament del seu amic i veí Albert, secretament enamorat d’ella, però segueix buscant al seu home ideal.
9 de març ¿Por qué las mujeres siempre queremos más?,
de Cécile Telerman, Bèlgica/França, 2005, 105’
Juliette, Florence i Marie són amigues des de la infància. Marie és metgessa i exerceix la seva professió en un hospital públic. Porta vuit anys casada amb Pierre, un artista sincer, carinyós i divertit. Florence està casada amb Julien, un empresari voluntariós i ferm amb el que té un fill, Ludovic. Apocada i temorosa, fa anys que treballa de redactora en una agència de publicitat i Juliette és advocada, però mai té diners. Ni aconsegueix que els seus clients la paguin, ni troba un home que l’estimi. Les tres aconsegueixen robar uns moments per veure’s i parlar sense embuts.
16 de març, Como una imagen,
d’Agnès Jaoui, França/Itàlia, 2004, 110’
Aquesta és la història de Lolita Cassard, una jove de 20 anys enfadada amb el món per no assemblar-se a les noies que surten a les revistes o a la seva estilitzada madrastra. Un home, Etienne que no es fixa massa en la gent perquè passa massa temps pendent d’ell mateix. Un escriptor, Pierre, que no creu en res i que per tant no creu que pugui arribar a ser famós, i una professora de cant, Sylvia, que creu en el seu marit i en el talent que aquest té, però que dubta del seu propi i del de la seva alumna Lolita. És la història d’éssers humans que saben perfectament que farien en el lloc d’una altra persona però que no ho fan gaire bé quan els toca a ells.
Realitat o ficció
La història ens demostra que un dels somnis del ser humà ha estat sempre poder crear una ment mecànica artificial o un ser semblant a nosaltres.
Actualment, els notables avenços de la bioquímica i de la biologia molecular, ens donen una perspecticva de què en un futur no massa llunyà serem capaços de manipular i alterar la cadena genètica humana amb la finalitat de crear sers semblants, i fins i tot idèntics, com ja s’ha aconseguit, amb relatiu èxit, amb experiments amb animals.
Quins debats s’establiran entorn a aquesta alteració biològica?
Què en dirà l’ètica de tot això?
Com respondrà la societat?
Aquests possibles “replicants” es plantejaran, com ho ha fet desde temps immemorials el ser humà, ...
Qui som?,d’on venim?,on anem?,qui ens ha creat?
I encara més...els sentiments, la passió?
L’alteració genética, els nous codis, la sofisticada tecnología del futur, faran que desaparegui l’amor?
Código 46 Dijous 9 de febrer 2006
Dirigida per Michael Winterbottom (Wonderland, 24 Hour Party People, Welcome to Sarajevo), guanyador de l’Os d’or a Barlin 2003 per In this World, dirigeix a Samantha Morton I a Tim Robins en aquesta nova història emmarcada en un futur pròxim I perfectament reconeixible, plena de punts en comú amb el nostre temps.
Combinació d’elements d’història romàntica, de thriller tipus film noir, i fins i tot de la mitologia grega, i amb una bona exploració de les possibles conseqüències emocionals derivades de la clonació humana.
Olvídate de mi Dijous 16 de febrer 2006
Joel rep un terrible cop quan descobreix que la seva novia Clementine ha fet que esborrin de la seva memòria tots els records de la seva turmentosa relació.
Així comença aquesta història dirigida per Michel Gondry i protagonitzada per un irreconeixible Jim Carrey i la seva companya d’interpretació Kate Winslet.
Història realment innovadora que s’explica des del més profund de la ment, des dels records i l’oblit. Serà una lluita mental per a retenir l’amor?...o potser per només guardar-ne algun petit record a la memoria.
Blade Runner Dijous 23 de febrer 2006
Rerpetirem projecció d’aquest clàssic, que no podia faltar en un cicle com el que plantegem.
Los Ángeles, novembre 2019. En un futur de neó, de publicitat ubicua i de vapors gairebé mastegables, Harrison Ford persegueix, per una deshumanitzada i mestissa magalòpolis, unes maquines amb ànsia d’immortalitat. Què dir d’un dels grans clàssics de la ciència-ficció? Magistral en el seu desenvolupament, brillant en el format, i inquietant en el trasfons.
Després d’ Alien (1979), Ritley Scott torna ha deleitar-nos amb un altre film sublim, insuperable i adult. Cal veure-la.
Dijous 9 de febrer 2006 Código 46
Dijous 16 de febrer 2006 Olvídate de mi
Dijous 23 de febrer 2006 Blade Runner
Cícle cinema argentí
Encetem una nova temporada amb la il•lusió de què la programació que us hi proposem sigui prou atractiva i interessant per a tothom. Comencem amb un cicle de cinema argentí on les relacions humanes desde diferents facetes i punts de vista, són el fill conductor de totes tres pel•lícules.
19 de gener Roma
Adolfo Aristain Espanya /Argentina 2004 155’ Color
El dolor, la culpa i la búsqueda de la felicitat són els eixos de l’història de Frank, un home de camp de la Patagònia que mai havia sortit del seu poble. La mort de la seva filla el portarà a Buenos Aires per a trobar-se amb la seva neta Alina. Frank porta la notícia de la mort de la mare d’Alina, els seus records i un secret que havia jurat no desvelar. El poc temps d’estada del seu avi renovarà els llanos afectius i permeterà a Alina recapacitar sobre la seva vida i els seus sentiments.
Avançament de la programació gener – juny 2006.
Aquesta programació podria variar alguna de les pel·lícules per raons alienes al Cineclub.
Cicle: cinema argentí
19 /01/06 * Roma de Adolfo Aristain Espanya /Argentina 2004
26/01/06 * Sra Beba de Jorge Gaggero Argentina /Espanya 2005
02/02/06 * El viento de Eduardo Mignogna Argentina / espanya 2005
Cicle: realitat o ciencia-ficció?
09/02/06 * Código 46 de Michael Winterbottom Gran Bretanya 2004
16/02/06 * Olvídate de mí! (Eternal Sunshine of the Spotless mind), de Michel Gondry, EEUU, 2004.
23/02/06 * Blade Rumer de Ridley Scott EEUU 1982
Cicle: protagonista la dona
02/03/06 * Carolina de Marleen Gorris EEUU; Alemània 2003
09/03/06 * Por qué las mujeres siempre queremos más? ( Tout pour plaure) de Cécile Telerman França 2005
16/03/06 * Como una imagen (Comme une image), d’Agnès Jaoui, França/Itàlia, 2004.
Cicle: de cinema polític
23/3/06 * Silver City de John Sayles, EEUU 2004
30/03/06 * La Toma, de Ary Lewis i Naomiklein Canadà 2004
6/04/06 * Paradise now, de Hany Abu-Assad Palestina 2004
Cicle: Professionals del sexe
20/04/06 * Samaritan gilrls de Kim Ki-duk, Corea del Sud 2004
27/04/06 * Princesas de fernando León de Aranoa Espanya 2005
Cicle: relacions humanes
04/05/06 * Las llaves de la casa de Gianni Amelio Italia, França 2004
11/05/06 * En la ciudad de Cesc Gay Espanya 2003
18/05/06 * Melinda y Melinda de Woody Allen USA 2004
Cicle: adopcions
25/05/05 * La casa de los babys de John Sayles , USA i Mexic 2003
01/06/05 * La pequeña Lola de Bertrand Tavernier França 2005
Cicle: cinema espanyol
8/06/05 * 7 vírgenes D’Alberto Rodriguez Espanya 200515/06/05
15/06/06 * Tapas de José Corbacho i Juan Cruz Espanya 2005
19 de gener Roma
Adolfo Aristain Espanya /Argentina 2004 155’ Color
És una pel•lícula ambientada en els anys 60 argentins, amb una actuació impecable de José Sacristán. Forma pert de la trilogía d’Aristain. “ Un lugar en el mundo” i “Lugares comunes” totes dues han estat projectades pel XISC.
26 de gener Senyora Beba
Jorge Gaggero , Argentina / Espanya 2005. 87’ Color.
Beba (59 anys) va saber ser una dona de casa bona. Va ser l’ama i senyora d’una casa de cosmètics, però de cop es troba obligada a treballar com a venedora porta a porta de productes de bellesa.Dora (51anys) va arribar als 16 anys desde la provincia del Chaco per a treballar en la casa de la senyora Beba. De mica en mica amb el sou, ha anat constuint una caseta a la periferia de Buenos Aires, tot i què, no la pot acabar per què la senyora Beba li deu el sou de sis mesos. Beba li ha promès buscar els diners que li deu per pagar-li.
Totes dues descobreixen les coses que les separan i també el carinyo que ha anat construint al llarg dels 30 anys de convivencia.
02 de febrer, El viento
Eduardo Mignogna, Argentina / Espanya 2005 100’ Color.
El dolor, la culpa i la búsqueda de la felicitat són els eixos de l’història de Frank, un home de camp de la Patagònia que mai havia sortit del seu poble. La mort de la seva filla el portarà a Buenos Aires per a trobar-se amb la seva neta Alina. Frank porta la notícia de la mort de la mare d’Alina, els seus records i un secret que havia jurat no desvelar. El poc temps d’estada del seu avi renovarà els llanos afectius i permeterà a Alina recapacitar sobre la seva vida i els seus sentiments.
Avançament de la programació gener – juny 2006.
Aquesta programació podria variar alguna de les pel·lícules per raons alienes al Cineclub.
Cicle: cinema argentí
19 /01/06 * Roma de Adolfo Aristain Espanya /Argentina 2004
26/01/06 * Sra Beba de Jorge Gaggero Argentina /Espanya 2005
02/02/06 * El viento de Eduardo Mignogna Argentina / espanya 2005
Cicle: realitat o ciencia-ficció?
09/02/06 * Código 46 de Michael Winterbottom Gran Bretanya 2004
16/02/06 * Olvídate de mí! (Eternal Sunshine of the Spotless mind), de Michel Gondry, EEUU, 2004.
23/02/06 * Blade Rumer de Ridley Scott EEUU 1982
Cicle: protagonista la dona
02/03/06 * Carolina de Marleen Gorris EEUU; Alemània 2003
09/03/06 * Por qué las mujeres siempre queremos más? ( Tout pour plaure) de Cécile Telerman França 2005
16/03/06 * Como una imagen (Comme une image), d’Agnès Jaoui, França/Itàlia, 2004.
Cicle: de cinema polític
23/3/06 * Silver City de John Sayles, EEUU 2004
30/03/06 * La Toma, de Ary Lewis i Naomiklein Canadà 2004
6/04/06 * Paradise now, de Hany Abu-Assad Palestina 2004
Cicle: Professionals del sexe
20/04/06 * Samaritan gilrls de Kim Ki-duk, Corea del Sud 2004
27/04/06 * Princesas de fernando León de Aranoa Espanya 2005
Cicle: relacions humanes
04/05/06 * Las llaves de la casa de Gianni Amelio Italia, França 2004
11/05/06 * En la ciudad de Cesc Gay Espanya 2003
18/05/06 * Melinda y Melinda de Woody Allen USA 2004
Cicle: adopcions
25/05/05 * La casa de los babys de John Sayles , USA i Mexic 2003
01/06/05 * La pequeña Lola de Bertrand Tavernier França 2005
Cicle: cinema espanyol
8/06/05 * 7 vírgenes D’Alberto Rodriguez Espanya 200515/06/05
15/06/06 * Tapas de José Corbacho i Juan Cruz Espanya 2005
Recordant l'Holocaust
Ja fa un temps vàrem dedicar un cicle al tema de la segona guerra mundial i les seves conseqüències, posant pel•lícules com La vida es bella i El gran Dictador entre d’altres.
Aquest any quan s’han commemorat 60 anys del descobriment del camp de concentració d’Auschwitz, hem volgut retre homenatge a totes aquelles persones que van patir les tortures dels camps d’extermini Nazis. És per això que hem programat la pel•lícula Monsieur Batingol
1 de desembre, Monsieur Batingol, de Gérard Jugnol França 2002
A la França de 1942, Monsieur Batingol es un comerciant que mira de fer una vida normal malgrat la por i la intimidació dels alemayns. La seva situació és privilegiada ja que el seu negoci li dóna per viure, i el promès de la seva filla és un col•laboracionista nazi que li proporciona un ingrés extra organitzant banquets per aRECORDANT L’HOLOCAUST l’exèrcit d’ocupació. Tot sembla funcionar bé, fins que un dia just quan està celebrant una festa a casa seva pels alemanys, rep una inesperada visita que farà que es doni un gir en la seva vida.
JORNADA DEL COFOI ESPERIT NADALENC
I per acabar la temporada de l’any 2005, volem presentar una pel•lícula que es pot dir que és un homenatge a totes les àvies, en moltes ocasions unes veritables segones mares, moltes vegades tant poc valorades.
15 de desembre Sang Woo y su abuela ( Jibeuro) de Lee Jung – Hyang Corea del Sud 2002
Es tracta de la història d’un nen de 7 anys, Sang-Woo, nascut i criat a una gran ciutat. La seva àvia és muda i ha passat tota la seva vida en una petita població rural. Sang-Woo es veu obligat a quedar-se amb la seva àvia. Com què és un nen de ciutat, acostumat a les avantatges i luxes de la vida moderna, entra en conflicte amb qui té la seva ànima més a prop de la natura. La mare Natura, igual que l’àvia, és silenciosa i té paciència... La pel•lícula crea un entorn emotiu que ens permet reflexionar sobre la saviesa de la vida i el nostre recurs més valorat: la natura.
01 de desembre Monsieur Batingnol
15 de desembre Sang Woo y su abuela ( Jibeuro)
Cicle dos trens i un destí
27 doctubre, El último tren
3 de novembre, Deseos Humanos
Amb aquest cicle el Xisc s’uneix als actes que commemoren el 150è aniversari de l’arribada del tren a Cerdanyola del Vallès i el 75è de l’arribada a Bellaterra. És per això que s’han seleccionat dues grans pel·lícules en les quals el tren hi tingui un paper especial: la primera, El último tren de Diego Arsuaga, una història senzilla, bonica i entranyable i la segona, Deseos humanos de Fritz Lang, un clàssic del cinema negre.
27 d’octubre, El último tren
Un estudi de Hollywood compra una antiga locomotora a l'Uruguai, però uns ferroviaris retirats segresten el tren per impedir que el traslladin als EUA i cridar l'atenció dels mitjans, ja que consideren que la màquina forma part del patrimoni històric del país, no en va, el seu lema és “El patrimonio no se vende”. Així comença aquest conte tendre i emotiu sobre els gestos de la gent petita que s'enfronta a temibles i suposadament invencibles gegants; un cant a la defensa d'uns ideals que es comencen a considerar estantissos en un món globalitzat. En essència, un film purament romàntic, però no aquest romanticisme que ens embafa i fa que la gent rodi absurdes posades de sol a Àfrica mentre els protagonistes es besen al porxo d'una granja a la sabana. No, el Romanticisme que proposa uns ideals gairebé impossibles d'aconseguir, una utopia l'únic objectiu de la qual és elevar la dignitat de totes les persones a un mateix pla. I està clar que això comença per coses petites. Com una locomotora a vapor, per exemple.
3 de novembre , Deseos Humanos (Human Desire)
En Jeff, un maquinista que torna de Corea, s’enamora de la Vicky, l’esposa d’un company de feina seu anomenat Carl. Quan en Carl ho sap, naturalment es posa gelós, però no s’atreveix a dir o fer res, ja que sap que en Jeff sap alguna cosa d’un assassinat que ell i la seva dona van cometre... Aquesta és la història de l’adaptació que va fer Fritz Lang de la novela La Bête Humaine, d’Émile Zola (la qual ja havia estat portada també al cinema per Jean Renoir), eliminant-ne, però, l’aire de tragèdia grega de l’original, afegint-hi un personatge “bò”o “innocent” atrapat per les circumstàncies i convertint-la més en una història d’intriga. Un film bàsic del cinema negre, en definitiva, que, com molts d’altres, ha anat quedant oblidat amb el pas (del tren) del temps. Andrew Sarris, en el seu llibre “El cinema americà”, diu que el que més li va cridar l’atenció són la posició geomètrica dels trens i dels carrils i els ominosos angles de la càmera.
Cicle xoc de cultures
10 de novembre Sólo un beso
17 de novembre Contra la pared
24 de novembre Negocios Ocultos
Amb aquest cicle el Xisc proposa una reflexió sobre la immigració, un tema de candent actualitat a totes les grans ciutats dels “països desenvolupats”. Els ho presentem des de punts de vista molt diferents però creient que cada una d’aquestes pel·lícules és un reflex fidel de la situació que es viu quotidianament a la nostra societat. Les tradicions religioses, les necessitats socials i les noves regles es barregen en aquestes histories, demostrant com és de difícil adaptar-se a un nou món on fins i tot les regles econòmiques són diferents.
10 de novembre, Sólo un beso (Ae fond kiss…), de Ken Loach, R.U./Bèlgica/Alemanya/ Itàlia/Espanya, 2004.
El britànic Ken Loach torna amb aquesta pel·lícula a Glasgow i a Escòcia per donar forma a una historia de tall social.
Casim és un jove escocès d’origen paquistaní. Els seus pares van emigrar al Regne Unit als anys seixanta. En Glasgow, on la família s’ha instal·lat, tenen una botiga de comestibles i premsa. Els pares, musulmans devots, han decidit que Casim es casi amb la seva cosina. Però, Casim coneix a una jove mestre catòlica per la que sent una forta atracció i comencen una relació en secret.
Sólo un beso és una historia d’amor en la que la intensitat del vincle entre Casim i Roisin contrasta fortament amb la desconfiança que la seva unió provoca en els seus respectius ambients.
17 de novembre, Contra la pared (Gegen die wand), de Fatih Akin, Alemanya/Turquia, 2004.
Un recollidor d’ampolles sense futur, un bebedor que lluita contra el record de la seva dona morta. Una noia suïcida que busca allunyar-se del rol tradicional de dona turca, per a poder anar al llit amb qualsevol que desitgi, tractant d’evitar el desig real de tallar-se les venes. Una proposta de matrimoni, una amenaça de suïcidi, i un “i per què no?” que termina per concretar una unió on ell fingirà davant la família d’ella, ella tractarà de no afectar la llibertat d’ell, i tots contents. El problema és que els problemes arriben tot i que no es busquin...
Una historia de múltiples accessos, sí, però una única lectura, una historia de drama en tota regla, amb amor de fons, amb moralitats i gust amarg.
24 de novembre, Negocios Ocultos (Dirty Pretty Things), de Stephen Frears, R.U., 2002.
Dirty Pretty Things, de Stephen Frears, és un estrany i atrapant thriller, l’acció es desenvolupa en el Londres actual i introdueix a l’espectador en el submón dels immigrants il·legals. Un d’ells és Okwe, un culte nigerià de misteriós passat, que treballa de dia de taxista i de nit com a conserge d’un hotel repugnant. Allí treballa també Senay, una jove turca amb la que comparteix pis. El delicat equilibri de la seva vida es trenca, quan fa un sorprenent descobriment en una de las habitacions i desemmascara un dur món que amenaça amb consumir a la persona més propera a ell i que també revela certes sorprenents veritats sobre la seva vertadera identitat.
17 de novembre Contra la pared
24 de novembre Negocios Ocultos
Amb aquest cicle el Xisc proposa una reflexió sobre la immigració, un tema de candent actualitat a totes les grans ciutats dels “països desenvolupats”. Els ho presentem des de punts de vista molt diferents però creient que cada una d’aquestes pel·lícules és un reflex fidel de la situació que es viu quotidianament a la nostra societat. Les tradicions religioses, les necessitats socials i les noves regles es barregen en aquestes histories, demostrant com és de difícil adaptar-se a un nou món on fins i tot les regles econòmiques són diferents.
10 de novembre, Sólo un beso (Ae fond kiss…), de Ken Loach, R.U./Bèlgica/Alemanya/ Itàlia/Espanya, 2004.
El britànic Ken Loach torna amb aquesta pel·lícula a Glasgow i a Escòcia per donar forma a una historia de tall social.
Casim és un jove escocès d’origen paquistaní. Els seus pares van emigrar al Regne Unit als anys seixanta. En Glasgow, on la família s’ha instal·lat, tenen una botiga de comestibles i premsa. Els pares, musulmans devots, han decidit que Casim es casi amb la seva cosina. Però, Casim coneix a una jove mestre catòlica per la que sent una forta atracció i comencen una relació en secret.
Sólo un beso és una historia d’amor en la que la intensitat del vincle entre Casim i Roisin contrasta fortament amb la desconfiança que la seva unió provoca en els seus respectius ambients.
17 de novembre, Contra la pared (Gegen die wand), de Fatih Akin, Alemanya/Turquia, 2004.
Un recollidor d’ampolles sense futur, un bebedor que lluita contra el record de la seva dona morta. Una noia suïcida que busca allunyar-se del rol tradicional de dona turca, per a poder anar al llit amb qualsevol que desitgi, tractant d’evitar el desig real de tallar-se les venes. Una proposta de matrimoni, una amenaça de suïcidi, i un “i per què no?” que termina per concretar una unió on ell fingirà davant la família d’ella, ella tractarà de no afectar la llibertat d’ell, i tots contents. El problema és que els problemes arriben tot i que no es busquin...
Una historia de múltiples accessos, sí, però una única lectura, una historia de drama en tota regla, amb amor de fons, amb moralitats i gust amarg.
24 de novembre, Negocios Ocultos (Dirty Pretty Things), de Stephen Frears, R.U., 2002.
Dirty Pretty Things, de Stephen Frears, és un estrany i atrapant thriller, l’acció es desenvolupa en el Londres actual i introdueix a l’espectador en el submón dels immigrants il·legals. Un d’ells és Okwe, un culte nigerià de misteriós passat, que treballa de dia de taxista i de nit com a conserge d’un hotel repugnant. Allí treballa també Senay, una jove turca amb la que comparteix pis. El delicat equilibri de la seva vida es trenca, quan fa un sorprenent descobriment en una de las habitacions i desemmascara un dur món que amenaça amb consumir a la persona més propera a ell i que també revela certes sorprenents veritats sobre la seva vertadera identitat.
Cicle Va de sexe
Va de sexe, . El XISC ja ha projectat pel•lícules en que el sexe era protagonista o, senzillament, el fil conductor. Aquest cicle, però, té una doble vessant, per una banda, pretenem fer un repàs en l’evolució de la conceptualització del sexe (les experiències i els tabús creats al seu voltant) i, alhora, explorar les relacions atípiques. Esperem que la tornada de les vacances sigui el més plaent possible, i confiem que el cicle sigui del vostre agrat...
Kinsey. 6 d’octubre 2005
de Bill Condon, EEUU i Alemanya, 2004, 118m.
En 1948, l’Alfred Kinsey va ser un home que canviaria la cultura americana creant una gran sensació amb el seu llibre "El comportament sexual en homes barons". Amb aquest llibre, va aconseguir que centenars de persones es preguntessin sobre els aspectes més íntims de les seves vides. Alhora, va provocar l’augment del dubte i de la vergonya en una societat on el sexe era tabú. De fet, el seu treball es va convertir en un dels debats més intensos del segle passat. Bill condon, amb el seu film, explica la història d’aquest agosarat científic.
Bill Condon, premiat director de "Gods and Monsters" i guionista de "Chicago", realitza aquest biopic sobre el pioner de la investigació sexual humana, Alfred Kinsey (Liam Neeson). El film avarca sis dècades(des de la infantesa en els primers anys de 1900 fins la seva mort en 1956). En la seva estrena va obtenir bones crítiques i la nominació a l’Oscar per Laura Linney com a millor actriu secundària.
Secretary. 20 d’octubre 2005
d’Steven Shainberg, EEUU, 2002, 111m.
Aclamada cinta de cine independent. La protagonista, Lee Holloway (Maggie Gyllenhaal) té el pitjor dels currículums quan decideix sol•licitar un lloc de treball com a secretària en un bufet d’advocats. Tot i que acaba de sortir d’una institució mental, la jove aconsegueix el treball de secretària a les ordres d’un misteriós advocat, amb el que s’embarcarà en una relació personal més enllà de la purament laboral.
Aquest cinta és guanyadora, entre d’altres, del Premi Especial del Jurat en el prestigiós Festival de Cine Independent de Sundance, amb menció específica a la seva originalitat. És una àcida comèdia d’humor negre, amb pinzellades eròtiques que transporta a l’espectador a una historia d’amor poc convencional.
06 d’octubre Kinsey, de Bill Condon
20 d’octubre Secretary, d’Steven Shainberg
Kinsey. 6 d’octubre 2005
de Bill Condon, EEUU i Alemanya, 2004, 118m.
En 1948, l’Alfred Kinsey va ser un home que canviaria la cultura americana creant una gran sensació amb el seu llibre "El comportament sexual en homes barons". Amb aquest llibre, va aconseguir que centenars de persones es preguntessin sobre els aspectes més íntims de les seves vides. Alhora, va provocar l’augment del dubte i de la vergonya en una societat on el sexe era tabú. De fet, el seu treball es va convertir en un dels debats més intensos del segle passat. Bill condon, amb el seu film, explica la història d’aquest agosarat científic.
Bill Condon, premiat director de "Gods and Monsters" i guionista de "Chicago", realitza aquest biopic sobre el pioner de la investigació sexual humana, Alfred Kinsey (Liam Neeson). El film avarca sis dècades(des de la infantesa en els primers anys de 1900 fins la seva mort en 1956). En la seva estrena va obtenir bones crítiques i la nominació a l’Oscar per Laura Linney com a millor actriu secundària.
Secretary. 20 d’octubre 2005
d’Steven Shainberg, EEUU, 2002, 111m.
Aclamada cinta de cine independent. La protagonista, Lee Holloway (Maggie Gyllenhaal) té el pitjor dels currículums quan decideix sol•licitar un lloc de treball com a secretària en un bufet d’advocats. Tot i que acaba de sortir d’una institució mental, la jove aconsegueix el treball de secretària a les ordres d’un misteriós advocat, amb el que s’embarcarà en una relació personal més enllà de la purament laboral.
Aquest cinta és guanyadora, entre d’altres, del Premi Especial del Jurat en el prestigiós Festival de Cine Independent de Sundance, amb menció específica a la seva originalitat. És una àcida comèdia d’humor negre, amb pinzellades eròtiques que transporta a l’espectador a una historia d’amor poc convencional.
06 d’octubre Kinsey, de Bill Condon
20 d’octubre Secretary, d’Steven Shainberg
Cicle Dos trens i un destí
Amb aquest cicle el Xisc s’uneix als actes que commemoren el 150è aniversari de l’arribada del tren a Cerdanyola del Vallès i el 75è de l’arribada a Bellaterra. És per això que s’han seleccionat dues grans pel•lícules en les quals el tren hi tingui un paper especial: la primera, El último tren de Diego Arsuaga, una història senzilla, bonica i entranyable i la segona, Deseos humanos de Fritz Lang, un clàssic del cinema negre.
El último tren. 27 d’octubre
Un estudi de Hollywood compra una antiga locomotora a l'Uruguai, però uns ferroviaris retirats segresten el tren per impedir que el traslladin als EUA i cridar l'atenció dels mitjans, ja que consideren que la màquina forma part del patrimoni històric del país, no en va, el seu lema és “El patrimonio no se vende”. Així comença aquest conte tendre i emotiu sobre els gestos de la gent petita que s'enfronta a temibles i suposadament invencibles gegants; un cant a la defensa d'uns ideals que es comencen a considerar estantissos en un món globalitzat. En essència, un film purament romàntic, però no aquest romanticisme que ens embafa i fa que la gent rodi absurdes posades de sol a Àfrica mentre els protagonistes es besen al porxo d'una granja a la sabana. No, el Romanticisme que proposa uns ideals gairebé impossibles d'aconseguir, una utopia l'únic objectiu de la qual és elevar la dignitat de totes les persones a un mateix pla. I està clar que això comença per coses petites. Com una locomotora a vapor, per exemple.
Deseos Humanos (Human Desire). 3 de novembre
En Jeff, un maquinista que torna de Corea, s’enamora de la Vicky, l’esposa d’un company de feina seu anomenat Carl. Quan en Carl ho sap, naturalment es posa gelós, però no s’atreveix a dir o fer res, ja que sap que en Jeff sap alguna cosa d’un assassinat que ell i la seva dona van cometre... Aquesta és la història de l’adaptació que va fer Fritz Lang de la novela La Bête Humaine, d’Émile Zola (la qual ja havia estat portada també al cinema per Jean Renoir), eliminant-ne, però, l’aire de tragèdia grega de l’original, afegint-hi un personatge “bò”o “innocent” atrapat per les circumstàncies i convertint-la més en una història d’intriga. Un film bàsic del cinema negre, en definitiva, que, com molts d’altres, ha anat quedant oblidat amb el pas (del tren) del temps. Andrew Sarris, en el seu llibre “El cinema americà”, diu que el que més li va cridar l’atenció són la posició geomètrica dels trens i dels carrils i els ominosos angles de la càmera.
27 doctubre, El último tren
3 de novembre, Deseos Humanos
El último tren. 27 d’octubre
Un estudi de Hollywood compra una antiga locomotora a l'Uruguai, però uns ferroviaris retirats segresten el tren per impedir que el traslladin als EUA i cridar l'atenció dels mitjans, ja que consideren que la màquina forma part del patrimoni històric del país, no en va, el seu lema és “El patrimonio no se vende”. Així comença aquest conte tendre i emotiu sobre els gestos de la gent petita que s'enfronta a temibles i suposadament invencibles gegants; un cant a la defensa d'uns ideals que es comencen a considerar estantissos en un món globalitzat. En essència, un film purament romàntic, però no aquest romanticisme que ens embafa i fa que la gent rodi absurdes posades de sol a Àfrica mentre els protagonistes es besen al porxo d'una granja a la sabana. No, el Romanticisme que proposa uns ideals gairebé impossibles d'aconseguir, una utopia l'únic objectiu de la qual és elevar la dignitat de totes les persones a un mateix pla. I està clar que això comença per coses petites. Com una locomotora a vapor, per exemple.
Deseos Humanos (Human Desire). 3 de novembre
En Jeff, un maquinista que torna de Corea, s’enamora de la Vicky, l’esposa d’un company de feina seu anomenat Carl. Quan en Carl ho sap, naturalment es posa gelós, però no s’atreveix a dir o fer res, ja que sap que en Jeff sap alguna cosa d’un assassinat que ell i la seva dona van cometre... Aquesta és la història de l’adaptació que va fer Fritz Lang de la novela La Bête Humaine, d’Émile Zola (la qual ja havia estat portada també al cinema per Jean Renoir), eliminant-ne, però, l’aire de tragèdia grega de l’original, afegint-hi un personatge “bò”o “innocent” atrapat per les circumstàncies i convertint-la més en una història d’intriga. Un film bàsic del cinema negre, en definitiva, que, com molts d’altres, ha anat quedant oblidat amb el pas (del tren) del temps. Andrew Sarris, en el seu llibre “El cinema americà”, diu que el que més li va cridar l’atenció són la posició geomètrica dels trens i dels carrils i els ominosos angles de la càmera.
27 doctubre, El último tren
3 de novembre, Deseos Humanos
Àfrica.
Comencem la segona part de la programació 2005, amb un cicle dedicat al cinema d’Àfrica. Un cinema escàs i que gairebé no ens arriba. En aquestes dues pel·lícules volem acostar-nos a unes problemàtiques que en alguns casos estan molt propers a la nostra cultura, però que en d’altres en són molt diferent, com és el cas de l’ablació. Moolaadé, vol ser un al·legat a favor d’una societat africana més justa i amb menys violencia contra les dones.
Passeu i gaudiu. Us hi esperem
22 de setembre
L’extraordinaire destin de Madame Brouette,
deMoussa Sene Absa, Canadà – Senega – França 2002, 104 m
Mati, coneguda com Madame Brouette, treballa empenyent un carret pels carrers del mercat de Sandaga. Està divorciada i viu amb la seva filla Ndèye i la seva amiga Ndaaxté. La seva il·lusió és obrir un restaurant per poder viure amb dignitat.
Està tipa dels homes i no en vol saber res d’ells. En conéixer a Naago, tot canvia, Mati es torna a enamorar.
Un matí a tren d’alba, al districte de Niayes Thiokeert es desperta amb els sons d’uns trets.
Davant l’espant dels veins, Naago surt de la casa de mati i cau per terra. Li han disparat.Què ha pogut passar per què Madame Brouette faci una cosa Així?... Però realment ha estat ella?
29 de setembre
Moolaadé
d’ Ousmane Sembene, Senegal/ França/ Burquina Fasso/ Camerum/ Marroc/ Tuníssia, 2004
Collé Ardo viu en un poble África. Fa set anys, no va permetre que la seva filla fos sotmasa a l’ablació, una pràctica que li sembla una barbarie. Avui, Quatre nenes fugen per escapar-se d’aquest ritual de purificació i demanen a Collé que les protegeixi.
A partir d’aquest moment, s’enfronten dos valors: el respecte al dret d’asil (el moolaadé) i la tradició de l’ablació ( la salindé)
Aquesta, és una pel·lícula valenta, una denúncia amb un to poc habitual en Occident, el que la fa encara més atractiva i que puposa un pas important en un cinema África gairebé inexistent, del què gairebé no ens arriben pel·lícules.
22 de setembre L’extraordinaire destin de Madame Brouette
29 de setembre Moolaadé
Comencem la segona part de la programació 2005, amb un cicle dedicat al cinema d’Àfrica. Un cinema escàs i que gairebé no ens arriba. En aquestes dues pel·lícules volem acostar-nos a unes problemàtiques que en alguns casos estan molt propers a la nostra cultura, però que en d’altres en són molt diferent, com és el cas de l’ablació. Moolaadé, vol ser un al·legat a favor d’una societat africana més justa i amb menys violencia contra les dones.
Passeu i gaudiu. Us hi esperem
22 de setembre
L’extraordinaire destin de Madame Brouette,
deMoussa Sene Absa, Canadà – Senega – França 2002, 104 m
Mati, coneguda com Madame Brouette, treballa empenyent un carret pels carrers del mercat de Sandaga. Està divorciada i viu amb la seva filla Ndèye i la seva amiga Ndaaxté. La seva il·lusió és obrir un restaurant per poder viure amb dignitat.
Està tipa dels homes i no en vol saber res d’ells. En conéixer a Naago, tot canvia, Mati es torna a enamorar.
Un matí a tren d’alba, al districte de Niayes Thiokeert es desperta amb els sons d’uns trets.
Davant l’espant dels veins, Naago surt de la casa de mati i cau per terra. Li han disparat.Què ha pogut passar per què Madame Brouette faci una cosa Així?... Però realment ha estat ella?
29 de setembre
Moolaadé
d’ Ousmane Sembene, Senegal/ França/ Burquina Fasso/ Camerum/ Marroc/ Tuníssia, 2004
Collé Ardo viu en un poble África. Fa set anys, no va permetre que la seva filla fos sotmasa a l’ablació, una pràctica que li sembla una barbarie. Avui, Quatre nenes fugen per escapar-se d’aquest ritual de purificació i demanen a Collé que les protegeixi.
A partir d’aquest moment, s’enfronten dos valors: el respecte al dret d’asil (el moolaadé) i la tradició de l’ablació ( la salindé)
Aquesta, és una pel·lícula valenta, una denúncia amb un to poc habitual en Occident, el que la fa encara més atractiva i que puposa un pas important en un cinema África gairebé inexistent, del què gairebé no ens arriben pel·lícules.
22 de setembre L’extraordinaire destin de Madame Brouette
29 de setembre Moolaadé
Cicle Qui dona més pel cinema ?
Des que va començar el 2005, el XISC ha projectat moltes pel·lícules que teníem com a protagonista la dona, des de diferents vessants i cultures. Els xiscnèfils no volem marxar de vacances sense tancar el cercle i dedicar un cicle a aquelles dones que expliquen històries des de darrera les càmeres. Esperem i confiem que sigui del vostre agrat...
Dos años después (Les glaneurs et la glaneuse...deux ans après), d’Agnès Varda, França,2002, 63m.
2 de juny 2005,
Dos anys després de "Los espigadores y la espigadora", de l’efecte que va suposar i de les reaccions que va suscitar, Agnès Varda retorna per examinar de nou als personatges i els llocs que ens va descobrir per conèixer què ha passat amb ells i què ha canviat en les seves vides des de llavors.
En 2000, la directora va plantejar una apologia del reciclatge i l’aprofitament de les deixalles, alhora que criticava durament el malbaratament de les societats opulentes.
La quasi bé octogenària cineasta completa aquelles reflexions en el breu documental Dos años después, elaborada partir dels premis, les cartes i els regals que Agnès Varda va rebre amb motiu de la seva anterior pel·lícula. Alhora, la directora francesa desenvolupa una reflexió sobre el cinema com a reflex de la realitat i detonant de canvis socials.
Tot això, embolicat amb una eclèctica banda sonora, amb ritmes de tot gènere, inclòs un curiós rap dels espigoladors.
La feria de la vanidades (Vanity fair) de Mira Nair,
EEUU i Regne Unit 2004, 137m.
9 de juny 2005
La filla d’un paupèrrim artista anglès u d’una corista francesa es queda orfa. Inclòs quan era petita, anhelava una vida més glamorosa. Quan surt de l’Acadèmia de la Srta. Pinkerton a Chiswick, Becky està decidida a conquistar la societat anglesa a qualsevol preu. Per aconseguir-ho, utilitza el seu enginy, astúcia i sensualitat mentre trepa per l’escala social de principis del segle XIX.
La directora ens ofereix la seva interpretació de la novel·la clàssica. Criada a la Índia, entén l’autor William M. Thackeray (que va passar la seva infantesa a Calcuta). Aquesta connexió totalment fortuïta és alhora creativa i molt personal. La nova versió fílmica es pregunta fins a quin punt van influir les cultures d’ultramar a Anglaterra.
Lost in translation, de Sofia Coppola,
EEUU i Japó 2003,105m.
16 de juny 2005
Un actor de cine de Hollywood arriba a Tokio per participar en una campanya de promoció d’una marca de Whisky, deixant als EEU la seva parella i fills. En el seu allotjament coincidirà amb una jove que acompanya al seu marit, fotògraf, a la capital japonesa. Tots dos no dormen per la nits i senten un fort desarrelament emocional amb les seves parelles.
La seva directora ens trasllada a un Tokio hiperpoblat i ultramodern, i a la trobada en la gran ciutat japonesa amb dos personatges de diferent condició i generació, vinculats pel sentiment de la soledat, de la insatisfacció, de la pèrdua i del desconcert de les seves vides, tant a nivell professional com personal.
Lost in tanslation és un viatge més per la consciència humana que ens demostra, que malgrat trobar-nos incompresos, sempre haurà algú que comparteix aquest mateix dilema però el mateix destí.
02 de juny Dos años después d’Agnès Varda
09 de juny La feria de las vanidades de Mira Nair
16 de juny Lost intranslation de Sofia Coppola
Dos años después (Les glaneurs et la glaneuse...deux ans après), d’Agnès Varda, França,2002, 63m.
2 de juny 2005,
Dos anys després de "Los espigadores y la espigadora", de l’efecte que va suposar i de les reaccions que va suscitar, Agnès Varda retorna per examinar de nou als personatges i els llocs que ens va descobrir per conèixer què ha passat amb ells i què ha canviat en les seves vides des de llavors.
En 2000, la directora va plantejar una apologia del reciclatge i l’aprofitament de les deixalles, alhora que criticava durament el malbaratament de les societats opulentes.
La quasi bé octogenària cineasta completa aquelles reflexions en el breu documental Dos años después, elaborada partir dels premis, les cartes i els regals que Agnès Varda va rebre amb motiu de la seva anterior pel·lícula. Alhora, la directora francesa desenvolupa una reflexió sobre el cinema com a reflex de la realitat i detonant de canvis socials.
Tot això, embolicat amb una eclèctica banda sonora, amb ritmes de tot gènere, inclòs un curiós rap dels espigoladors.
La feria de la vanidades (Vanity fair) de Mira Nair,
EEUU i Regne Unit 2004, 137m.
9 de juny 2005
La filla d’un paupèrrim artista anglès u d’una corista francesa es queda orfa. Inclòs quan era petita, anhelava una vida més glamorosa. Quan surt de l’Acadèmia de la Srta. Pinkerton a Chiswick, Becky està decidida a conquistar la societat anglesa a qualsevol preu. Per aconseguir-ho, utilitza el seu enginy, astúcia i sensualitat mentre trepa per l’escala social de principis del segle XIX.
La directora ens ofereix la seva interpretació de la novel·la clàssica. Criada a la Índia, entén l’autor William M. Thackeray (que va passar la seva infantesa a Calcuta). Aquesta connexió totalment fortuïta és alhora creativa i molt personal. La nova versió fílmica es pregunta fins a quin punt van influir les cultures d’ultramar a Anglaterra.
Lost in translation, de Sofia Coppola,
EEUU i Japó 2003,105m.
16 de juny 2005
Un actor de cine de Hollywood arriba a Tokio per participar en una campanya de promoció d’una marca de Whisky, deixant als EEU la seva parella i fills. En el seu allotjament coincidirà amb una jove que acompanya al seu marit, fotògraf, a la capital japonesa. Tots dos no dormen per la nits i senten un fort desarrelament emocional amb les seves parelles.
La seva directora ens trasllada a un Tokio hiperpoblat i ultramodern, i a la trobada en la gran ciutat japonesa amb dos personatges de diferent condició i generació, vinculats pel sentiment de la soledat, de la insatisfacció, de la pèrdua i del desconcert de les seves vides, tant a nivell professional com personal.
Lost in tanslation és un viatge més per la consciència humana que ens demostra, que malgrat trobar-nos incompresos, sempre haurà algú que comparteix aquest mateix dilema però el mateix destí.
02 de juny Dos años después d’Agnès Varda
09 de juny La feria de las vanidades de Mira Nair
16 de juny Lost intranslation de Sofia Coppola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)